El concert d’ahir al vespre a l’antic camp de futbol de Ciutat Meridiana. / PERE VIRGILI

La Plataforma per la Llengua organitza un concert per fomentar l’ús de l’idioma

“La música d’una terra t’explica com acollirà les persones que venen de fora”. Ho diu Iussif Alhassan, nascut a Ghana, enamorat de la llengua catalana i que va arribar a Barcelona l’any 2003. Parla un català impecable i celebra que la música hagi sigut, precisament, la gran protagonista de l’última iniciativa de la Plataforma per la Llengua: el concert Fes-te Meridiana, celebrat ahir dins la campanya El català, llengua comuna, un minifestival de música catalana amb la intenció de normalitzar l’ús de la llengua a les zones amb poc ús social del català, com és el cas del barri barceloní de Ciutat Meridiana.

En aquest barri la diversitat és norma. Històricament obrer, amb gran presència d’immigració de l’Estat, cada vegada vira més cap a la multiculturalitat. Els estrangers representen un 28,5% de la població, i això ha suposat que la “vergonya” de parlar en català sense la formació correcta i de manera poc acurada suposi un gran mur per a la normalització de l’idioma. Ho reconeix el Iussif, però també el seu amic Sakab, i la Carmen -nascuda a l’Equador i amb 20 anys d’arrelament al barri- i fins i tot Filiberto Bravo, representant de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana. Tots han patit aquell rubor a l’hora d’utilitzar-lo en el dia a dia. Per això la tasca de la Plataforma per la Llengua, com recalca Eulàlia Buch, cap de l’àrea social, és la d’“eixamplar la base” i aconseguir “que els veïns sentin parlar català quan caminen pels seus carrers”.

I una de les maneres més efectives per aconseguir que la gent senti parlar català quan passeja és, sens dubte, organitzar un concert al bell mig de Ciutat Meridiana. Concretament, a l’antic camp de futbol, on ahir els grups van satisfer les atencions dels diferents públics. La canalla, desenganxant-se dels pares, va prendre el control de l’esplanada al principi, amb la presència dels Ruc’n’Roll a l’escenari i la col·laboració de Vozes, un projecte social que lluita per la integració a través de la música. Després, Mazoni, La Iaia, Koers, Mishima i Joan Garriga es van encarregar de seduir l’audiència adulta. També la del gruix d’assistents del barri, malgrat que reconeixien no seguir-los gaire abans que visitessin el veïnat.

El concert es va percebre com una mena de celebració conjunta un any després que l’entitat per la llengua iniciés un pla d’actuació a Ciutat Meridiana per fomentar el català. Des d’aleshores s’han reactivat els tallers de conversa per a gent adulta, i les reunions de millora de la llengua amb la participació de l’associació veïnal han sigut “tot un èxit”, assegurava Bravo. I mentre els versos catalans enfilaven la nit, una colla de persones vingudes d’altres punts de l’Estat recordaven entre rialles les primeres expressions que van aprendre. Totes eren malsonants, però ahir tot s’hi valia. I, així, el districte de Barcelona amb menys ús del català com a primera llengua es va convertir en una mena de Canet Rock urbà, integrador i orgullós de la seva diversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trencar-vergonya-parlar-Ciutat-Meridiana_0_2018198319.html?print=1

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *